El Parc Natural del Cap de Creus des de la mirada del seu director Ponç Feliu
Paisatge, història, natura, cultura, gastronomia, literatura, fauna, i flora conflueixen en aquest paratge excepcional que és el Parc Natural del Cap de Creus, únic al món per la seva gran bellesa i configuració geològica singular.
Us convidem a fer-hi una passejada de la mà de Ponç Feliu, biòleg, ambientòleg i director del Parc des de l’1 de novembre de 2020, que es confessa un gran enamorat d’aquest indret que defineix com a genuí. Aquí és on hi ha passat més hores de la seva vida, caminant, pedalant amb tramuntana glaçada o sota la canícula estival , en caiac, navegant, amb binocles o amb tub i ulleres. I és que les opcions que ofereix el Parc són infinites.
Les descobrim?
Es parla molt del magnetisme del Cap de Creus....
Sí, perquè el paisatge t’atrau tant que se’t menja, t’integra i quedes paralitzat amb la seva intensa bellesa i, a la vegada, amb la seva duresa. És una sensació que tens, per exemple, quan vas al monestir de Sant Pere de Rodes, i veus aquella joia del romànic penjada en aquell vessant nord tan agrest, i amb unes vistes espectaculars de la badia del Port de la Selva i del Mar d’Amunt. També ho experimentes quan vas al Far del Cap de Creus, a Cala Culip, Cala Jugadora o al paratge de Tudela. És una costa molt dura on la tramuntana i els forts corrents marins han fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial i molt característica.
Un Parc Natural que té un gran atractiu pel paisatge però també té una biodiversitat marina de gran qualitat.
És un Parc que té tres Reserves Naturals Parcials amb figures de protecció que fa que tinguin un conjunt d’espècies de fauna i flora marina, de coral·ligen, i de gorgònies, de gran interès.
Sovint quan parlem del Cap de Creus la gent no pensa en el fons submarí, però aquí hi ha una gran diversitat natural i també cultural que es pot veure fent, simplement, snorkel o capbussant-se amb bombones. Des dels dofins fins als cargols de mar, passant pels meros, els corballs o les rajades, la vida no té aturador a les aigües de la punta més oriental de la península Ibèrica. També els pops i les sèpies entre les gorgònies o el corall vermell i els nudibranquis són protagonistes d'un ball de vida que reforça la necessitat de protegir aquest espai tan important de la Mediterrània.
A la zona d’aigües més obertes pots trobar dofins que hi són tot l’any o els rorquals que es veuen regularment des de la punta del Cap de Creus. No és senzill veure cetacis a Catalunya i aquí és un dels llocs on es poden contemplar d’una forma més habitual.
També hi ha vaixells enfonsats des del temps dels grecs i romans fins a temps més moderns.
Se’n poden trobar al voltant de la punta del Cap de Creus però també n’hi ha a la punta de s’Arenella, entre Port de la Selva i Llançà, i a cala Culip. N’hi ha algun de més recent, de principis del segle XX, a Cadaqués. Per la tramuntana, per la tipologia de costa, hi ha molts rocams que afloren del mar i gairebé no es veuen, i al llarg dels anys ha fet que molts vaixells desapareguessin.
Quins són els racons menys explorats pels visitants?
Hi ha molts racons impressionants plens de menhirs, dòlmens, fonts, carrerades de parets de pedra seca i barraques de pedra seca. Es poden fer rutes a peu per basses temporànies que tenen molt de valor ecològic; el GR-92 , seguint el litoral, o el GR-11, de l’interior cap a la costa.
Una altra bona proposta, per exemple a la costa nord, és el camí que recorre un seguit de masos desconeguts que han anat caient amb el temps però que conserven la seva identitat com ara el Mas Vell, Mas d’en Godo, Mas Puignau, o el Mas de la Birba.
Al Cap de Creus no pensem tant en la fauna terrestre però n’hi ha molta.
Els llocs on hi ha pastures i prats són molt rics en biodiversitat. Veiem tortugues, granotes , molts de rèptils, i insectes, sobretot a la primavera. Hi ha espècies com l’àguila cuabarrada o el duc que són ocells rapinyaires de mida molt grossa i emblemàtics. El duc té al Cap de Creus de les millors densitats que sapiguem, en tenim 20 parelles.
Quina és la millor època per visitar el Parc?
M’agrada molt recomanar a la gent que vingui a l’hivern. A banda d’algun dia de tramuntana forta, aquí tenim un clima molt suau i molt agradable per anar a caminar. A més, estàs tranquil i en contacte directe amb la natura. A la primavera, amb l’espectacular florida que hi ha de plantes mediterrànies també és molt recomanable venir-hi; tenim argelagues, estepa negra, estepa blanca, romaní, farigola, ginesta.... un autèntic festival de color. A la tardor, val la pena veure com canvien els colors. I a l’estiu, ens podem fer una bona remullada en qualsevol de les cales que són també un dels grans atractius del Cap de Creus.
I vosaltres, quin moment de l’any escolliu per visitar el Parc Natural del Cap de Creus?
Fotos: Ponç Feliu